Segons el Comitè per a la Protecció de Periodistes (CPJ, amb les sigles angleses), des del 2005 han desaparegut nou periodistes mexicans. La majoria investigava vincles entre funcionaris i narcos.
La desaparició de periodistes és poc comú en altres països. A Mèxic és un element que caracteritza la violència contra la premsa. (...) Un mapa de les ciutats on han desaparegut reporters mostra pautes molt clares: tots treballaven en estats que són corredors clau pel tràfic de drogues vers EUA.
(...) Les desaparicions forçades han estat freqüents a Amèrica Llatina, en especial durant la meitat del segle XX, marcada per la dictadura de la dreta. La història recent del continent és plena de casos, molt sovint relacionats amb terrorisme d'Estat producte de satrapies militars.
A Mèxic, durant la dècada dels 60 i 70, va ser una pràctica sistemàtica per reprimir a estudiants i a l'oposició. Avui, és un mètode al qual recorre el crim organitzat.
(...) En diversos casos documentats sobre persones desaparegudes, [el setmanari] 'Proceso' va trobar proves de la participació de funcionaris civils i militars.
No hi ha xifres sobre el nombre de desapareguts a Mèxic. Algunes ONGs assenyalen que n'hi pot haver més de 100.000 en la darrera dècada entre activistes socials i opositors polítics, periodistes, immigrants centre-americans, i víctimes de la delinqüència comú o del crim organitzat. Segons l'Associació Mexicana de Nens Robats i Desapareguts, cada any desapareixen uns 30.000 menors.
"Gairebé tota la investigació la fa la família, perquè, si no, els caso s’arxiven (...). Hi ha una impunitat total, en especial si s'hi veu involucrat l'exèrcit, com en set dels casos que vam indagar".
Joaquim Ibarz, De día y sin dejar rastro, La Vanguardia 24-05-2010.
