Al president de Rússia (...) l’han començat a créixer els policies que han decidit airejar els draps bruts de la institució. El primer va ser Alexei Dimovski (...) el seu vídeo de per casa [del primer] va arribar al concorregut portal d’internet YouTube i va provocar la sorpresa en la societat russa, massa acostumada a l corrupció quotidiana però poc a que tot s’exposi a les clares.
L’exemple de Dimovski, acomiadat dies després, s'ha estès i ja circulen per la xarxa global al menys uns altres cinc vídeos d’ex policies i funcionaris que (...) exposen les seves queixes i les seves denúncies. (...)
(...) [segons el capità Alexander Popkov] “El nostre sistema processal està dirigit no a conèixer les causes, sinó als condemnar individus per qualsevol mitjà. Si el jutge els deixa lliures, fiscal i investigadors s’enfronten a nombroses inspeccions, explicacions i càstigs”.
Popkov (...) diu estar “cansat de discutir en veu baixa amb els col3legues, sabent que no canviarà absolutament res”.
(...) l’ex major de la policia judicial Mijail Yevseev explica en el seu corresponent vídeo que, abans de deixar el cos l’any passat, va trametre sense èxit cartes als seus supervisors denunciant la fabricació de causes criminals.
Com tots els denunciants, Yevseev ha tingut motius personals per gravar les denúncies. A ell no li van concedir un pis que creu merèixer pel seu servei en el Caucas. A altres els han acomiadat o es senten pressionats en el seu treball. Però a tots ells la xarxa els ha donat la possibilitat de fer sonar la sirena. I això no és poc. Dimovski ha aconseguit al menys arribar fins a Moscou, i el Ministeri de l’Interior ha decidit investigar les seves denúncies.
Gonzalo Aragonés, Sirenas en la web, La Vanguardia 19-11-2009.
