¿Com van poder soldats rasos i contractistes civils d’EUA infligir tal degradació a altres éssers humans? Part de la resposta, diuen psicòlegs, antics agents d’intel·ligència i analistes militars, està en la pròpia naturalesa de la tortura.
La tortura i la humiliació formen una terrible pendent per la que poden lliscar fins els més experimentats interrogadors tan bon punt es permeten aplicar la més lleugera pressió física o psicològica.
(...) aproximadament el 80% dels detinguts palestins acabava sotmès a tortures físiques com la privació del son, forçats a romandre asseguts en doloroses postures durant hores o coses pitjors(...)
Després del cop (...) de Pinochet (...) els militars empraven tortures “grotesques i terribles” en els interrogatoris i sovint mataven a les seves víctimes abans que confessessin, el que els va obligar a demanar ajut a la policia, millor entrenada. Seguint mètodes apresos en manuals de la CIA i del Departament de Defensa, els policies se les apanyaven per mantenir als subjectes vius fins que revelaven informació.
El debat sobre què va funcionar malament a la presó iraquí d’Abu Ghraib oscil·la entre la teoria que els soldats i els contractistes que maltractaven els presoners estaven, de manera perversa, passant una bona estona, i la possibilitat que actuessin seguint ordres.
James Glanz, Por qué seduce la tortura, y por qué falla, El País-TNYT, 20-05-2004.
