“Mentre no es clausuri definitivament [el centre penitenciari clandestí 1391 d’interrogatori de sospitosos de terrorisme], sempre hi ha la possibilitat que es reactivi. El més greu és que la majoria dels israelians fan la vista grossa, per tal que gaudeixen de més seguretat”.
(...) Els investigadors són de la policia militar, i en gran part, dels serveis secrets interns, el Shabak.
L’ex cap del Shabak (...) va assegurar a aquest diari que la democràcia té dret a defensar-se. “Jo he afrontat aquest dilema com a cap del Shabak ... Si actues amb duresa i impedeixes atemptats, tothom està conforme. Però quan hi ha un període de calma, l’opinió pública t’acusa de violar els drets humans”.
El dilema: Com actuar amb un terrorista?
A Israel, el debat públic està en els seus inicis, i el dilema està present. Com actuar amb un radical que potser sàpiga on es troba una bomba a punt d’explotar? Què és legítim fer per extreure informació que salvi vides? Fins a quin punt una democràcia pot mirar cap una altra banda?
Henrique Cymerman, La cárcel israelí que no existe, La Vanguardia 25-05-2009.
