La bomba atòmica:
psicologia i economia a Los Álamos
Un
museu de Los Álamos -petita ciutat creada en secret pels EUA durant la II
Guerra Mundial per fabricar la bomba- ha rebutjat acollir una exposició
japonesa perquè demana l'abolició de les armes nuclears.
La
mostra itinerant té com objectiu aprofundir el coneixement de les realitats i
veritats després de les bombes atòmiques i alimentar el sentiment antinuclear
en l'opinió pública. Diverses raons van pesar en el veto del consell de
direcció, algunes simplement logístiques.
El
principal motiu va ser l'al·legat a favor del desarmament nuclear, que veu una
ingenuïtat. En una comunitat com Los Álamos aquesta afirmació provocaria
burles. Aquí sabem que queda bé, però no és tan fàcil. Demana als japonesos
"més context": no es pot fer una crida per abolir les armes sense explicar
com els governs garantirien la destrucció d'arsenals o impedirien que un tirà
aconseguís la bomba.
Som
una comunitat científica i volem respostes. Alguns volen que sembli que a Los
Álamos no volem parlar del que fan les armes nuclears i no és així.
També
hi ha un xoc d'identitats i memòria entre vencedors i vençuts. A Los Álamos es
van acoblar les bombes que van causar més de 210.000 morts japonesos. A Los
Álamos pensen en els milers de vides nord-americanes salvades en aconseguir la
rendició incondicional dl Japó.
El
Laboratori Nacional encara és el cor econòmic de la ciutat. Des de fa 75 anys,
el negoci són les bombes. Los Álamos té una de les taxes més altes de
milionaris per càpita del país, gràcies als alts sous que cobren científics i
enginyers. Hi ha un element d'orgull i identitat: aquí va néixer la bomba i,
des d'aleshores, han estat al capdavant de la seguretat nacional, una gran
responsabilitat. I el seu negoci encara és cuidar l'arsenal nuclear, així que,
per molt que ho vulguin els japonesos, no faran res que posi en perill la seva
economia.
Trump
posta per renovar l'arsenal nuclear i augmentar-ne el pressupost. I això suposa
una gran oportunitat per a Los Álamos. Els EUA reprendran la producció de
nuclis de plutoni (aturada el 2011), amb l'objectiu d'arribar a 80 nuclis
anuals el 2030. I Los Álamos es disputa l'encàrrec amb el modern centre
Savannah River, a Carolina del Sud. Los Álamos té por de perdre aquest projecte
a llarg termini.
Los
Álamos és incapaç d'afrontar la veritat del que va passar. El Japó és una
realitat dolorosa que només toleren si està empaquetada d'una manera i sempre
que no qüestioni el mite que les armes nuclears garanteixen la pau mundial.
Estan còmodes parlant de l'abolició de les armes nuclears com un somni a llarg
termini, però no de mesures concretes per aconseguir-ho.
Una
manera de menysprear el desarmament és caracteritzar-lo com la causa d'una gent
ingènua que necessita ser protegida per gent més madura, com ells. No poden
tolerar ni una lectura matisada d'Hiroshima i Nagasaki. En els últims vint anys
s'han radicalitzat. Abans podíem organitzar algun debat, avui és impossible. Hi
ha por d'expressar punts de vista dissidents. Los Álamos vol semblar tolerant,
però és només una façana.
Han
passat gairebé 75 anys. En són molts, però no prou perquè la memòria deixi de
doldre.
Gemma Saura, Los Álamos defensa la seva
bomba, La Vanguardia 16-04-2018.
