Seqüeles en els soldats propis
La guerra deixa seqüeles en els soldats. EUA, amb els fronts d’Iraq i Afganistan encara oberts, ho nota. Els suïcidis a l’exèrcit na han deixat d’augmentar en els darrers anys. A falta d’un mes i mig per acabar l’ant, en el 2009 ja s’ha suïcidat 140 soldats en actiu, si bé d’aquests casos 40 encara s’estan investigant.
El coste de la guerra, Aumentan los suicidios en el ejército de EE.UU., La Vanguardia 19-11-2009.
Afganistan
Els comandaments nord-americans es mostren preocupats per la reacció dels civils davant d’aquesta nova ofensiva [en la província d’Helmand al sud d’Afganistan]. L’objectiu és aconseguir el seu recolzament. (...) En molts dels pobles (...) els seus habitants mai han vist a un soldat de l’OTAN o nord-americà, ni s’han beneficiat de cap dels projectes de reconstrucció promesos per la comunitat internacional. Això, en el millor dels casos. En el pitjor, l’experiència dels helmadis amb militars estrangers es limita a un avió llençant bombes que tenen com objectiu als talibans, però que amb massa freqüència se’n duen pel camí a civils.
Durant poc menys de vuit anys de guerra, les forces internacionals gairebé han fet acte de presència en un terç dels districtes que formen Helmand. I això que, suposadament, aquesta província és la que més recursos està rebent de tot el país.
(...) els afganesos que viuen allà acudeixen als homes del mulà Omar per aquelles necessitats que hauria de cobrir l’Estat. “En les zones que nosaltres controlem hi ha seguretat i justícia. No hi ha robatoris, segrestos, ni gent cobrant peatges. La gent sap que si fa quelcom dolent, nosaltres imposarem justícia”, diu un cap talibà d’Helmand designat responsable de reformes del moviment a l’oest del país.
(...) “Quan vaig arribar allí, el 85% de la gent estava contra meu. No volien saber res dels talibans, esperen molt de les tropes internacionals. Però poc a poc es van donar compta que aquests estrangers no venien a ajudar. No han fer res del que van prometre. Van comença a matar gent amb els seus avions. No van respectar l’islam ni els nostres costums. Ara el 85% de la gent està amb nosaltres”, explica. (...)
“Tots sabem que els talibans fan coses malament, que a vegades són cruels, però des que van arribar al nostre poble, dormim amb les portes obertes sense por que ningú ens robi o en mati. I això és molt més del que el govern i els estrangers han fet per a nosaltres” (...).
David Berian, “Estamos librando combates infernales”, El País 4-07-2009.
No podíem no perdre
Amb cinc anys en aquella guerra dels 80, el tinent general a la reserva Ruslan Aushev ha fet palès en diverses ocasions que és de gran importància no repetir els mateixos errors [que en la guerra afgano-soviètica]. “no s’ha de dur a un altre país el nostre model socioeconòmic i polític. Vam intentar que gent d’una altra mentalitat completament diferent visqués a la soviètica. Vam començar a canviar la seva religió, la seva cultura, la seva ideologia. No podíem no perdre” (...).
Gonzalo Aragonés, Dos víctimas del síndrome afgano, La vanguardia 2-12-2009.
