Instal·lació nuclear a Síria enrunada per l'aviació d'Israel*
A Al Kibar [forces d'elit de l'exèrcit i dels serveis secrets israelians]van descobrir una instal·lació on els siris, amb l'ajut de nord-coreans i iranians, havia avançat molt en el llarg camí vers la bomba atòmica.
El més complicat, recorda Olmert, va ser obtenir la llum verda per a que la força aèria convertís el lloc més secret de Síria en un munt de runa.
Va succeir el 6 de setembre de 2007. (...) [i què va passar amb el materials radioactius?]
Tan el Govern Siri com l'israelià van optar pel silenci.
Olmert va telefonar al seu col·lega turc (...). Li va demanar que transmetés un missatge al president siri (...): "Israel no podrà acceptar que Síria construeixi noves instal·lacions nuclears, però per ara no preten continuar amb les seves operacions militars".
A Síria li va convenir callar per no reconèixer que Israel podia destruir les seves bases. A Israel, també, degut a que Síria, humiliada, no es veiés obligada a fer de l'atac un casus belli.
(...) el febrer de 2007, el general iranià Ali Raza Askari, viceministre de Defensa, va fugir a Istambul, en una operació nord-americana amb col·laboració israeliana. La CIA el va amagar (...), i Askari va revelar molts detalls sobre el pla nuclear iranià, així com sobre l'ajut del seu país i de Corea del Nord a Síria.
(...) Al Kibar estava pensat per reemplaçar les instal·lacions iranianes d'enriquiment d'urani en cas que fossin neutralitzades.
(...) L'1 d'agost de 2008 un franctirador va matar (...) el president de la comissió nuclear síria mentre es banyava en el port de Tartus envoltat de guardaespatlles, i encara avui no se’n sap res del seu assassí.
Henrique Cymerman, Un rayo destructor en el desierto sirio, La Vanguardia 4-11-2009.
El Tsahal va decidir no desvetllar els noms ni els rostres dels oficials que van dirigir l’ofensiva a Gaza, per temor a que es presentin demandes contra ells en corts internacionals o de diversos països.
Henrique Cymerman, Israel retira a su último soldado de la franja, La Vanguardia 22-01-2009.
