Bombes encara sense esclatar
Nou mil persones van haver de pernoctar abans d'ahir en cases de eins o d'amics en el barri berlinès de Zehlendorf, a causa d'una bomba 'dormida' de la Segona Guerra Mundial.
El 6 d'abril 500 veins van haver de ser desallotjats (...) quan les obres del ferrocarril suburbà van localitzar una bomba de 250 quilos. Al dia següent li va tocar a l'aeroport de Tegel, dues hores tancat i amb vint vols desviats al de Schönefeld (...) per una bomba de les mateixes característiques. Uns dies després, més de cent veïns i una escola van ser evacuats al trobar-se una bomba de cent quilos (...). L'any passat va succeir quelcom semblant a l'Illa dels Museus, en el cor de la ciutat (...).
Sobre Berlín durant la Segona Guerra Mundial
(...) Fins al moment s'han trobat a Berlín 7.300 bombes de més de 50 quilos (...). "En casos especials, com per exemple l'aeroport de Tegel, el Senat de Berlín exigeix un reconeixement previ del lloc amb detectors abans d'efectuar qualsevol moviment de terres" (...). La despesa anual és de dos milions d'euros.
S'estima que en el conjunt d'Alemanya hi ha unes 90.000 tones de bombes sense esclatar.
Rafael Poch, La bombas 'dormidas' de Berlín, La Vanguardia 28-05-2010.
Bombes de dispersió
al Líban
Israel va llançar uns 4 milions de bombes de dispersió
al Líban durant els últims dies de la seva ofensiva militar contra la milícia
xiïta Hezbol·lah, l’estiu del 2006. Un milió d’aquestes municions van quedar
sense detonar i avui dia moltes continuen abandonades al sud del país. Deu anys
després les bombes de dispersió i les mines terrestres continuen amputant
membres i truncant vides d’innocents.
El Líban s’ha convertit en un dels països més afectats
per aquestes armes prohibides internacionalment, juntament amb l’Iraq i
l’Afganistan. Sota pressió internacional, el govern israelià va lliurar a l’ONU
mapes de 405.000 mines abandonades al sud del Líban abans de retirar les seves
tropes de la zona el maig del 2000, després de 22 anys d’ocupació. No obstant
això, s’ha negat fins ara a lliurar els mapes de la localització dels
artefactes llançats en la guerra del 2006.
“El principal problema és que quan una bomba de
dispersió explota, centenars de submunicions s’escampen i moltes no arriben a
esclatar”, explica a l’ARA Khaled Yamout, coordinador del programa de
desminatge de l’ONG Norwegian People Aid (NPA ). “Hi ha fragments d’aquestes
bombes sense detonar amagats en habitatges, camps de conreu i fins i tot
vehicles. Un nen, un pagès, qualsevol pot ser víctima de l’explosió d’una
mina”, denuncia Yamout.
A això s’hi ha de sumar el perill de la contaminació
radioactiva de les submunicions no detonades de les bombes de dispersió:
“Israel va utilitzar el sud del Líban com un abocador radioactiu. Moltes de les
bombes que van llançar les forces israelianes pertanyien a unes remeses
caducades”, alerta el coordinador de la NPA.
Ethel Bonet, Les bombes de dispersió
continuen matant al Líban, Ara 12-07-2016
Seqüeles de la Segona Guerra Mundial
L'alcalde de Hiroshima (...) va reclamar que Japó abandoni el 'paraigua nuclear' d'EUA, adoptat després de la Segona Guerra Mundial.
(...) l'aliança militar amb Washington no passa pel seu millor moment. El gruix de la desavinença és la base nord-americana de Futenma, a l'illa d'Okinawa. El 1996, Tokio i Washington van acordar la seva devolució en un període d'entre cinc i set anys. El 2006, van signar traslladar-la a Nago, una zona menys poblada d'Okinawa. No obstant, l'ex primer ministre Hatoyama havia promès que aconseguiria treure la base inclús de Japó, la qual cosa li va servir per guanyar-se suport, degut a que els marines provoquen un gran refús entre els locals. Hatoyama no ho va aconseguir i el descontent popular va forçar la seva dimissió.
Ana Fuentes, Japón "sigue necesitando" el paraguas nuclear de EE.UU., La Vanguardia 7-08-2010.
