El que no es veu des dels avions ni despatxos


Durant dos mesos, Karim Popal, advocat alemany d’origen afgà amb despatx a Bremen, va investigar a Kunduz el bombardeig de dos camions cisterna el 4 de setembre [de 2009]. (...) Hem comptabilitzat 179 víctimes civils: 137 morts, 20 ferits i 22 desapareguts. Altres cinc es compten com talibans. (...) El bombardeig ha deixat 91 vídues, les quals carreguen entre un i set fills, i 163 orfes.(...)
Ja hem aconseguit que [el Govern alemany] reconegui que va bombardejar civils. (...) El segon objectiu són les indemnitzacions. (...) A Afganistan una dona sense marit carregada de fills és una marginada que ha perdut la seva assegurança de vida. Tenim 91 vídues que ha de ser ajudades. Angela Merkel va dir que el Govern assumeix aquesta responsabilitat. Gràcies a Déu aquí tenim una democràcia que (...) és capaç d’imposar-se als militars en aquests assumptes.(...)
[¿paguen els nord-americans indemnitzacions?] Les tropes de l’operatiu Llibertat Duradora han pagat, però a través del Govern Afgà: mil o dos mil dòlars per mort, que és completament insuficient.
Rafael Poch, entrevista a Karim Popal, “Contamos 137 civiles muertos, incluidos 36 niños”, La Vanguardia 4-12-2009.