Fragates franceses a Taiwan
El secreto de defensa, un muro infranqueable, La Vanguardia 29-10-2009.
Submarins alemanys
La fiscalia de Munic reclama a les drassanes alemanyes Ferrostaal 200 milions d’euros pel pagament de suborns en negocis de submarins, patrulleres i guardacostes a funcionaris de diversos països, entre ells Grècia, Colòmbia, Portugal i Argentina (...). L’escàndol va tenir gran ressò a Grècia per l’adjudicació d’un submarí, la compra del qual no va quedar fidelment reflectida en la comptabilitat pública.
Efe, La Fiscalía reclama por subornos 200 millones a Ferrostaal, La Vanguardia 31-10-2010.
Submarins francesos a Pakistan
La investigació judicial sobre el pagament de comissions il·legals en la venda de tres submarins francesos Agosta a Pakistan el 1994 apunta cada vegada més la possibilitat que una part dels diners emprat pel pagament als intermediaris de l’operació hagués tornat subreptíciament a França per finançar de forma ilícita la campanya electoral del llavors primer ministre Édouard Balladur de les presidencials de 1995. (...) L’existència de ‘retrocomissions’ a favor dels responsables francesos participants en l’operació ha estat confirma per l’ex ministre de Defensa Charles Millon (...).
(...) Millon va explicar que quinze dies després d’assumir el càrrec, Chirac li va ordenar indagar sobre les comissions associades a les vendes d’armament. “En el cas del contracte pakistanès, a l vista dels informes dels serveis secrets i les anàlisi dels serveis del Ministeri de Defensa, varem tenir l’íntima convicció que hi havia hagut ‘retrocomissions’ (...). Chirac llavors va ordenar interrompre els pagaments pendents.
Precisament, la justícia francesa està investigant –i d’aquí en deriva tot- la possibilitat que l’atemptat del 8 de maig del 2002 va costar la vida a Karachi a 14 persones –entre elles, 11 enginyers francesos que treballaven en l’adaptació dels submarins- fos una represàlia o advertiment per l’impagament d’una part de les comissions acordades, enlloc d’un acte terrorista d’Al Qaeda com es va dir llavors. Aquesta hipòtesi està recollida en un informe confidencial anònim batejat ‘Nautilus’, trobat per la policia a la seu de la Direcció de Construccions Navals (DCN), que construïa els submarins. L’informa acusava als serveis secrets pakistanesos d’haver “instrumentalitzat”, per revenja, a un grup islamista per perpetrar l’atemptat.
Un altre testimoni interrogat pel jutge (...) va muntar una complexa trama per desviar una part d’aquests diners destinat a pagar ‘retrocomissions’ a França (...). El moviment de diners s’hauria realitzat a través d’una caixa de compensació luxemburguesa anomenada Cedel, que després es convertiria en... ¡Clearstream!, la mateixa a la qual pertanyien els falsos llistat amb els qual el 2004 es va voler culpar a Sarkozy de cobrar comissions il·legals per desacreditar-lo.
Lluís Uría, El caso de los submarinos de Pakistán amenaza con salpicar a Sarkozy, La Vanguardia 18-11-2010.
