França-Pakistan
La investigació judicial sobre el pagament de comissions il·legals en la venda de tres submarins francesos Agosta a Pakistan el 1994 apunta cada vegada més la possibilitat que una part dels diners emprat pel pagament als intermediaris de l’operació hagués tornat subrepticiament a França per finançar de forma il·lícita la campanya electoral del llavors primer ministre Édouard Balladur de les presidencials de 1995. (...) L’existència de ‘retrocomissions’ a favor dels responsables francesos participants en l’operació ha estat confirma per l’ex ministre de Defensa Charles Millon (...).
(...) Millon va explicar que quinze dies després d’assumir el càrrec, Chirac li va ordenar indagar sobre les comissions associades a les vendes d’armament. “En el cas del contracte pakistanès, a la vista dels informes dels serveis secrets i les anàlisi dels serveis del Ministeri de Defensa, varem tenir l’íntima convicció que hi havia hagut ‘retrocomissions’ (...). Chirac llavors va ordenar interrompre els pagaments pendents.
Precisament, la justícia francesa està investigant –i d’aquí en deriva tot- la possibilitat que l’atemptat del 8 de maig del 2002 va costar la vida a Karachi a 14 persones –entre elles, 11 enginyers francesos que treballaven en l’adaptació dels submarins- fos una represàlia o advertiment per l’impagament d’una part de les comissions acordades, enlloc d’un acte terrorista d’Al Qaeda com es va dir llavors. Aquesta hipòtesi està recollida en un informe confidencial anònim batejat ‘Nautilus’, trobat per la policia a la seu de la Direcció de Construccions Navals (DCN), que construïa els submarins. L’informa acusava als serveis secrets pakistanesos d’haver “instrumentalitzat”, per revenja, a un grup islamista per perpetrar l’atemptat.
Un altre testimoni interrogat pel jutge (...) va muntar una complexa trama per desviar una part d’aquests diners destinat a pagar ‘retrocomissions’ a França (...). El moviment de diners s’hauria realitzat a través d’una caixa de compensació luxemburguesa anomenada Cedel, que després es convertiria en... ¡Clearstream!, la mateixa a la qual pertanyien els falsos llistat amb els qual el 2004 es va voler culpar a Sarkozy de cobrar comissions il·legals per desacreditar-lo.
Lluís Uría, El caso de los submarinos de Pakistán amenaza con salpicar a Sarkozy, La Vanguardia 18-11-2010.
Les sospites de corrupció en el cas de la venda de tres submarins militars francesos Agosta a Pakistan el 1994 es van perfilant amb el pas dels dies i l’aparició de nous testimonis i documents. (...)
[L’ex primer ministre Villepin] va confirmar que, després de ser elegit primer ministre, Chirac va ordenar revisar els contractes d’armament signats per Balladur i, davant l’evidència de l’existència de “retrocomissions”, va donar ordre per interrompre els pagaments pendents. Segons [l’ex ministre de Defensa] Millon, això afectava al contracte dels submarins i al de tres fragates venudes a Aràbia Saudí en la mateixa època.
(...) el jutge que investiga l’assumpte de les comissions (...) va ser el mateix que va instruir en el 2004 el cas Clearstream, un assumpte que tractava també del presumpte cobrament de comissions il·lícites –per la venda de fragates a Taiwan- i que es va revelar després una manipulació per desacreditar a diversos empresaris i polítics francesos –entre ells Sarkozy- i pel qual Villepin va ser jutjat i absolt el passat mes de gener.
Lluís Uría, Villepin apunta a una trama corrupta en el caso de los submarinos, La Vanguardia 26-11-2010.
Venda de submarins a un país en fallida econòmica
¿Té sentit que el país més endeutat de la Unió Europea , Grècia, sigui també el que més despesa destini al pressupost militar? El que per alguns és, des del punt de vista estratègic, un anacronisme, resulta difícil de justificar en temps d'estretors econòmiques.
El primer ministre George Papandreu ha dit en diverses ocasions que més aviat que tard s'hauran de revisar aquestes partides, de les quals en part se'n bebeficien empreses d'armament europees. Però abans, i en un moment crític per l'oposició de Berlin a que la UE ajudi financerament a Grècia, el seu Govern és a punt de tancar un important contracte amb el grup alemany ThyssenKrup per adquirir diversos submarins.
El tracte es resistia des de fa quatre anys, quan el Ministeri de Defensa grec va refusar per defectuós el primer submarí lliurat per l'empresa, el Papanikolis. La compra estava bloquejada però el Govern ha anunciat que ha assolit un acord "que protegeix els interessos de la Marina grega i le permetrà rebre finalment submarins moderns i funcionals".
El tracte passa (...) per adquirir el repudiat Papanikolis per després revendre'l, i encarregar fins a cinc submarins no nuclears d'una versió millorada d'aquest a ThyssenKrup, el qual a canvi renunciaria a la compensació que demanava per violació de contracte.
Papandreu va donar la llum verda definitiva a l'operació –la qual preveu invertir 200 milions d'euros anuals en la comanda durant nou anys- (...). El canvi de posició podria contribuir a estovar la dura posició d'Alemanya en la crisi financera que travessa Grècia (...).
(...) Grècia va dedicar el 2008 un 3,5% del seu PIB a despesa militar, el percentatge més alt de tots els seus aliats europeus i, en l'OTAN, només superat per EUA (4,2%).
Beatriz Navarro, Grecia compra varios submarinos a Alemania en plena crisis del euro, La Vanguardia 22-03-2010.
Suborns submarins
La fiscalia de Munic reclama a les drassanes alemanyes Ferrostaal 200 milions d’euros pel pagament de suborns en negocis de submarins, patrulleres i guardacostes a funcionaris de diversos països, entre ells Grècia, Colòmbia, Portugal i Argentina (...). L’escàndol va tenir gran ressò a Grècia per l’adjudicació d’un submarí, la compra del qual no va quedar fidelment reflectida en la comptabilitat pública.
Efe, La Fiscalía reclama por subornos 200 millones a Ferrostaal, La Vanguardia 31-10-2010.
