El cas d’Espanya


"No invertirem en sistemes que no anem a emprar i tampoc gastarem els diners que no tenim", adverteix el secretari d’Estat de Defensa (...). Sembla una banalitat, però no sempre ha estat així.
[Vostè va qualificar "d’autèntic festí de despesa" la gestió dels Governs del PP] Va ser una forma dolça de referir-me a un gravíssim problema. L’esforç per proporcionar a les nostres Forces Armades els més moderns sistemes va ser positiu, però ningú va reflectir amb claredat els compromisos de despesa que s’assumien pel futur. Ara ens toca gestionar un deute que no varem contraure.
[El deute ascendeix a uns 27.000 milions d’euros. ¿Com es pagaran?] (...) Volem allargar el calendari de pagament en conc anys, fins 2030. (...)
[¿Quant suposa per a Espanya el sobrecost de (l’avió de combat) A400M?] El sobrescost de la quota de participació en el programa suposa 350 milions. A més s'haurà d’aportar un préstec d’altres 225, aproximadament.
[¿I continua sent rendible?] Absolutament. Proporciona una capacitat militar imprescindible, però també és rendible en termes tecnològics i industrials. Per a Espanya suposa uns 2.000 llocs de treball directes i fins a 5.000 indirectes, al menys fins 2025.
[¿Es planteja donar entrada al capital privat en el finançament d’infraestructures, com ha fet Foment?]
La nostra legislació no facilita el partenariat públic-privat com en el món anglosaxó, però tampoc ho impedeix, i ja estem explorant aquestes fórmules. Es tracta que el sector privat financi la construcció de noves infraestructures i se’n faci càrrec també del seu sosteniment –neteja, electricitat, seguretat, etc-, de manera que el pagament no es faci d’un sol cop com fins ara, sinó fraccionat en el temps durant un període de fins 30 anys, englobant ambdós conceptes. (...) També estem interessats en rendibilitzar la capacitat excedentària d’instal·lacions militars, com les mestrances de l’Exèrcit de l’Aire, en col·laboració amb el sector privat. (...)
[El programa del nou vehicle 8x8 ja porta endarreriment...] (...) La nostra previsió és aprovar-lo aquest any i fer l’adjudicació el primer semestre de 2011. Seran 300 vehicles en una primera fase, per uns 1.500 milions.
Miguel González, entrevista a Constantino Méndez, "Buscamos socios privados para infraestructuras militares", El País 9-05-2010.

La indústria espanyola de Defensa -850 empreses, uns 3.600 milions d’euros de facturació, 18.000 llocs de treball directes i 50.000 indirectes- s’enfronta a anys de vaques magres. La seva cartera d’exportacions –el 40% de al producció- haurà de créixer si vol sobreviure. L’alternativa és la reconversió.
"(...) Però s’enfronta a greus reptes. Ja no es pot viure només del pressupost de l’Estat. "(...) el 80% de la facturació correspon a les quatre grans (Navantia, Santa Bàrbara Sistemas, EADS i Indra). Estem decidits a recolzar-les i impulsar la seva internacionalització". (...) "hem tardat en prendre consciència de la importància de tenir una política d’exportació. Aquest procés s’ha de recolzar en la marca Espanya, que és molt bona (...). Però hem d’acompanyar a les empreses amb les relacions entre governs, una cosa que altres països fan amb naturalitat; per això hem creat una consultoria de suport de l’exportació, CIDIS, dintre de l’empresa pública Isdefe".
Vacas flacas para la industria, El País 9-05-2010.