Fins llavors [el 13 de novembre de 1983, quan el capo Bardellino de la Camorra va ser detingut a Barcelona] en el nostre país tot el que sonés a màfia o Camorra s’atribuia més a la imaginació del cine que a la realitat. Per aquelles dates la policia i els jutges no tenien clar què representava ser un mafiós (...) Malgrat tot, vint-i-tres anys després i amb una llarguíssima tradició de detencions d’aquest peculiar tipus de delinqüents, no és estrany trobar fiscals o jutges espanyols que encara no han estudiat els usos de la cultura mafiosa, el que els impedeix comprendre en tota la seva dimensió contra qui s’enfronten.
(...) Bardellino [quan l’inspector el va detenir] va treure de la butxaca deu mil dòlars per arreglar l’assumpte. Els agents van refusar el suborn. “Vostés s’ho perden. Altres els recolliran”, va dir. Mesos després, el camorrista va protagonitzar un dels majors escàndol que ha sacsejat a la justícia a Espanya al fugir després de pagar una ridícula fiança de cinc milions de pessetes. Una investigació va demostrar que [dos jutges] havien acceptat favors econòmics i sexuals a canvi de propiciar la seva llibertat.
E. Martín de Pozuelo, “Ustedes se lo pierden (...)”, La Vanguardia 26-04-2006.
