Com feia anys que no succeïa, els governs amics de Mèxic i EUA es llencen dards i desqualificacions sobre qui és el responsable de la manca d’avenços en la lluita contra el narcotràfic(...)
(...) Calderón va subratllar que el problema del narcotràfic, “el qual ha estat l’origen i és la principal causa de la violència fronterera”, obeeix a un fet no objectable: “el mercat nord-americà de la droga és el més gran del món”. Calderón va assenyalar que “sent un problema l’origen del qual està en els consumidors d’EUA, hi ha qui pretén que Mèxic l’afronti i el resolgui sol”.
(...) [l’ambaixador d’EUA] va dir que el negoci de les drogues “és un problema compartit, i se li ha de donar una solució compartida”.
A Mèxic es va rebre amb desgrat que l’ambaixador parli de “solució compartida” quan EUA ni tan sols exerceix un mínim control sobre les armes que es venen lliurament en territori nord-americà i sense major problema van a parar a narcotraficants mexicans.
Joaquim Ibarz, Calderón rechaza la ayuda de EE.UU. para combatir el narcotráfico, La Vanguardia 4-06-2008.
